Informacio del la vinya

Impressionisme

L'Impression-isme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del segle XIX.

Post-impresionisme

El postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.

El postimpressionisme era tant una extensió de l'impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. Els postimpressionistes van continuar fent servir colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura.

Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip. Treballaven en àrees geogràfiques diferents entre sí - Van Gogh a Arle, Cézanne a Ais de Provença.

Les seves formes més exagerades, l'ús del color, estructura i línies van preparar el terreny pels estils que seguirien més endavant durant el segle XX.

El crític d'art Robert Fry va ser el primer en fer servir el terme postimpressionisme per referir-se al grup Les Nabis.

Fauvisme

El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn als artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. També foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905. En francès, "Fauves" vol dir "bèsties salvatges".

Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'expressionisme alemany, amb una base de protesta oposada al positivisme, al naturalisme i a l'impressionisme. Les seves principals influències vénen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.

El Fauvisme, liderat per Henri Matisse (1869-1954), sorgí en oposició a la rígida metodologia del Neoimpressionisme de Georges Seurat i Paul Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme del Modernisme (Art Nouveau) i a l'evasió espiritualista del Simbolisme. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.

Els fauvistes mai formaren un grup coherent i malgrat els seus èxits conjunts foren evolucionant per camins diversos. El grup entrà en crisi el 1907, amb l'aparició de "Les Senyoretes d'Avinyó" de Picasso.

A Hispanoamèrica, la influència dels moviments vanguardistes se sent només a partir dels anys 1920; el fauvisme concretament fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers Anita Malfatti, Emiliano Cavalcanti i Vicente do Rego. Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i cubisme.

Expressionisme

EMIL NOLDE: L'EXPRESSIONISME ALEMÀ
L'Expressionisme és un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en concordànça amb el fauvisme francès. Rebé el seu nom l'any 1911 amb ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en què s'exposaren els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les obres precubistes de Pablo Picasso.

El 1914 foren també etiquetats com a expressionistes el grup dels pintors alemanys a Dresden i Berlín a partir de 1911; i Der Blaue Reiter (El Genet Blau), format el 1912 a Munic, entorn d'un almanac, dirigit per Vasili Kandinski i Franz Marc.

L'Expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen posar en evidència, i es manifestà com una reacció parcial a l'impressionisme.

Sabem que es la tecnologia?

Tecnologia és un concepte molt ampli que tracta sobre l'ús i coneixement d'eines i tècniques i de com afecten a l'habilitat d'una especie per a controlar i adaptar-se al seu entorn. Malgrat això podríem definir la tecnologia (del grec τεχνολογια, que prové de τεχνολογος: τεχνη, "art, tècnica" i λογος, "tractat") com el conjunt de coneixements que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per satisfer les necessitats i desitjos humans. Això implica el desenvolupament i l'aplicació d'eines, màquines, materials, tècniques, sistemes i processos.

Habitualment, associem el terme tecnologia a invencions o estris desenvolupats recentment, basant-se en els últims descobriments científics. Ara bé, també cal considerar com a tecnologia invencions tan antigues com la roda i processos com la fosa de metalls. La tecnologia engloba també les diverses tècniques per produir els béns demanats per la societat.